El dissabte a les 7 del mati sortim de Sant Joan en Santi, en Josep i jo i recollim en Pere que ens espera a Ripoll.
Anem per carretera fins a Borgonyà on comença el nostre track.
En aquesta ocasió, en Josep porta el track que havíem usat els anys anteriors, i jo porto un track retocat i corregit amb el Google Earth que en teoria havia de seguir el camí millor, i així va ser.
També per primer cop, portem una càmera de vídeo instal·lada a la moto d'en Josep, però amb un resultat final molt dolent degut a les vibracions provocades pel lloc on va ser col·locada.
He aprofitat algunes captures dels vídeos per ampliar la part gràfica de la crònica encara que la qualitat sigui força dolenta.
No podíem tenir un dia millor per fer la ruta, el dia anterior havia plogut abundantment i els camins estaven xops i en unes condicions ideals per circular-hi amb moto.
Després de passar per Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló amb una boira tant espessa que no ens deixava veure el camí i menys el GPS, parem a esmorzar a Cantonigros, al Restaurant Punti, on cauen unes mongetes amb botifarra.
Seguim en direcció a Tavertet per enfilar-nos al cingle de l'Avenc on tenim una vista espectacular amb tota la boira per sota nostre.
Continuem cap a Rupit i d'allà passant per Sant Joan de Fàbregues fins al pantà de Sau.
Travessem el riu més avall de la presa i ens enfilem per un camí força divertit que ens porta a Espinelves.
Pel camí, trobem unes curioses cabanes penjades dels arbres.
Passem pel costat de Viladrau i ens dirigim cap el Parc Natural del Montseny on parem a dinar en un restaurant que trobem al poble de Montseny.
El propietari del restaurant era un "trialero" que anava a comprar els recanvis de la seva moto, una Montesa de trial a ... Sant Joan de les Abadesses.
Després de dinar, ens enganxa un xàfec que ens obliga a refugiar-nos una bona estona.
Quan es calma una mica, ens posem l'impermeable i pugem fins el Pla de la Calma, roinejant tot el camí.
A la baixada, ja ha parat de ploure i parem a reposar.
Passem per Aiguafreda, Centelles i d'allà per camins fins arribar a Olost.
Abans d'arribar a Sant Boi de Lluçanès, trobem una riera que degut a les pluges caigudes la setmana anterior ha crescut molt i ens obliga a anar amb compte per travessar-la.
Al final va ser menys del que semblava.
A Sant Boi, agafem un camí força trencat i amb molta pedra que per ser quasi el final de ruta ens torna a fer pujar l'adrenalina.
Després de superar aquest obstacle, arribem a Sant Quirze, fi de ruta, i cap a casa.
